Accés eStudy La Salle

PLÀNOLS TERRITORIALS


Evolució territorial dels pobles costaners catalans.
500
500
500

 

 

 

 

 

 

 

OBJECTIUS

 

 

 

En aquest recorregut d’anàlisi de la costa catalana s’han detectat diferents tipus de problemàtiques que finalment hem resumit en uns casos tipus, als que hem anat assignant els edificis o complexos representatius.

Tots els casos plantegen problemàtiques arquitectòniques i urbanístiques greus, que porten temps plantejades sense solució. La seva elecció com a cas d’estudi té a veure amb la seva posició estratègica en el territori i el seu potencial de regenerar els teixits urbans o de paisatge que els envolten.

Se seleccionen obres construïdes a principis del segle XX, com grans equipaments o infraestructures, però sobretot edificacions relacionades amb el creixement turístic dels anys 70 que han esdevingut obsoletes funcional i constructivament, i en desacord a normatives i criteris paisatgístics actuals.

 

METODOLOGIA

La metodologia d’anàlisi d’aquesta segona fase del procés de recerca es planteja des d’una lectura acurada del lloc, dels seus referents històrics, culturals i socials. Es tracta de determinar les causes de la seva degradació i detectar els determinants urbanístics, constructius i de programa sobre els que es va definir el projecte que és objecte d’estudi i les variacions que aquests paràmetres han sofert en l’actualitat. En definitiva es fa una aproximació a l’arquitectura actual des de la història, el paisatge i el urbanisme.

En aquesta fase es defineixen dos tipus de plànols territorials a escala 1:20.000 per a cada una de les diferents zones del litoral. La finalitat és arribar a una classificació dels diferents assentaments i tipologies edificatòries que es troben al llarg de la costa catalana, models constructius que han definit una forma d’implantació específica al front marítim mediterrani.

Els criteris d’anàlisi s’han establert d’acord amb l’equip de treball de la costa valenciana amb la finalitat d’aconseguir una lectura conjunta i unitària de tot el litoral.

En el plànol territorial se situen els casos d’estudi en relació als diferents usos i tipus de teixits (casc històric, eixample, industria, residencial dispers, etc)  i al seu creixement. També aqui es dedica una especial d’atenció a l’anàlisi de la línia de costa en relació als diferents casos d’estudi i a les transformacions que ha experimentat al llarg del temps.

En el que es refereix als assentaments es grafia els diferents tipus d’implantació territorial i la seva ocupació, així com la seva repercussió en el sector turístic. L’estudi es limita als assentaments en primera línia, fet pel qual es fa referència al tipus de costa (platja, penya-segat, sistema dunar, aiguamolls...) i a les infraestructures directament vinculades (ports, passeigs marítims, camins de ronda...).

Els panells de cada una de les zones s’il·lustren amb imatges aèries (ortofotos) comparatives actuals i del vol americà del 1950.

En la grafia d’aquests plànols de zona s’inclou un tipus d’informació suplementària que s’havia deixat de banda en el mapa tipològic: la topografia es representa en salts de 5 metres, apareixen el parcel·lari o vies rodades com autopistes, autovies i carreteres, i finalment els edificis.

Els criteris generals de representació són comuns a ambdós tipus de plànols, tot i que en el d’assentaments la classificació s’explica en forma de bandes laterals de colors, mentre que el plànol d’usos i teixits s’expressa en forma de taques sobre el territori.

 

CONCLUSIONS

Aquesta segona fase d’anàlisi ens ha facilitat dades sobre les formes de creixement en primera línia de costa, així com la seva vinculació amb les infraestructures territorials i els elements definidors del paisatge.

El procés d’estudi i redibuixat d’aquestes zones ens ha aportat un coneixement profund dels diferents teixits i escenaris en relació als casos d’estudi. Aquests apareixen referenciats al territori que els envolta, i la documentació fotogràfica presenta amb detall els diferents emplaçaments i casos particulars. Un cop documentat el territori és fàcil localitzar i entendre noves problemàtiques.

Finalment, la classificació establerta es refereix a una categorització general de tipologies d’assentaments de tot el litoral català i valencià, que conclourà amb la definició de tots els plànols territorials.